El ball de Diables de Vilanova i la Geltrú

Situació dins les cercaviles:
Actualment són els primers a obrir totes i cadascuna de les cercaviles que es celebren a Vilanova per la Festa Major.

Vestuari:
En motiu de la recuperació del ball pel Foment Vilanoví, es confeccionen uns vestits que pinta l’artista local Enric Cristòfol Ricart començant així una tradició de decorar els vestits dels diables per part d'artistes vilanovins. Aquests vestits perduren fins l’any 1980, quan són retirats per preservar el seu valor artístic. Es substitueixen per uns vestits que han estat lloats arreu, no tant sols per qui els ha pintat, sinó també per la interpretació de la mitologia que va saber plasmar Armand Cardona i Torrandell, aquests perduren fins el 1995 quan són substituïts pels del pintor Joaquim Budesca fins al 2006, els actuals són obra de l’artista Pep Duran.

Components i estructura:
L’estructura del ball ha anat variant al llarg de la seva centenària història, actualment està composada per 24 diables repartits en Llucifer, Diablessa, 4 tabalers, un encenedor i 17 diables solts acompanyats de l’Arcàngel, representat per un nen petit.

Dades sobre el ball:
És a l’any 1710 quan trobem les primeres noticies de l’existència de diables de Vilanova i la Geltrú al voltant d’un entremès diabòlic, una mulassa que representava una fera ferotge que llançava foc pels queixals. Surten per Sant Antoni i Corpus del 1722 al 1778. L’any 1771 es va crear un edicte papal prohibint els entremesos que utilitzaven foc. Aquest edicte no arribaria a Vilanova fins l’any 1779, en el qual la mulassa deixaria de llençar foc i no l’acompanyarien més els diablots. Malgrat aquesta pacificació de la mulassa, els diables van sortir al carrer acompanyant el drac de Vilanova l’any 1832, aquest any va ésser molt important ja que va passar a ser un entremès per ell mateix i es va crear així el Ball de Diables de Vilanova. Des de 1832 fins avui ja apareixen com a Ball de Diables de Vilanova. Però és al 1947 quan un grup de joves del Foment Vilanoví decideix recuperar "el ball" que no sortia des d'abans de la guerra civil. Al 1979, junt amb altres grups de la vila, van ser fundadors de l’Agrupació de Balls Populars; tres anys més tard, al 1982, se’n desentenen i formen una entitat pròpia.