El Ball de Cintes.

Situació dins les cercaviles:
Forma part del conjunt de balls blancs que surten a les cercaviles després de tots els elements de foc i els diferents entremesos populars. Actualment el podem trobar entre el ball de Bastons nois i el ball de Bastons noies.

Vestuari:
Cadascuna de les porta una cinta de color diferent de les altres. Elles duen brusa i faldilla blanca amb viuets i espardenyes de color vermell i blau; també duen un petit cinturó amb els colors de l’arc de Sant Martí. El noi va vestit amb camisa i pantalons blancs, faixa vermella i mocador virolat al cap.

Components i estructura:
Inicialment era compost per dotze persones, tots ells homes, encara que sis d’ells anaven vestits de dona. Avui dia, a Vilanova, el ball està format per 12 noies i un home que sosté les cintes amb una mà com a eix central del ball.

Dades sobre el ball.
Aquest ball tot i que no és propi de la nostra comarca ha arrelat en ella com si ho fos. El seu origen és Asteca, arribant aquí a Catalunya en el descobriment d’Amèrica. Aquest Ball està molt estès arreu de tota Europa, i aquí a Catalunya va arrelar amb diferents versions. Forma part del conjunt de les danses de l’Arbre de Maig, al voltant del qual les noies feien una dansa per induir-lo a fruir i a agrair-li la bona collita. En aquest cas l’arbre és representat per un noi, i per festejar-lo millor el guarnien amb cintes de colors.
El ball consisteix en fer una trena al voltant del braç del noi, que sosté les cintes amb la mà, i que va teixint-se a mida que avança la dansa.
La primera vegada que aquest ball va realitzar-se a Vilanova la Geltrú va ser interpretat pel Grup de Dansa de Vilanova. En la actualitat es balla a Les Roquetes del Garraf, a Sitges i, des de l’any 1986, l’Agrupació de Balls Populars el va incorporar com a ball popular de la nostra vila.

El Ball de Panderos de Vilanova i la Geltrú

Situació dins les cercaviles:
Forma part del conjunt de balls blancs que surten a les cercaviles després de tots els elements de foc i els diferents entremesos populars. Actualment el podem trobar entre el Ball de Pastorets i el Ball de Bastons nois.

Vestuari:
L’element clau és el pandero que fan repicar les balladores. Porten camisa blanca, pantalons blancs, faixa vermella o blava, faldilleta vermella o blava amb flors, mocador al pit, camalls i espardenyes vermelles i blaves.

Components i estructura:
Inicialment era compost per dotze persones, tots ells homes, encara que sis d’ells anaven vestits de dona. Avui dia, a Vilanova, el ball és només de dones, deixant de ser un ball masculí per passar a ser un ball completament femení.

Dades sobre el ball.
Aquest és un ball popular del Penedès, que s’ha est`se per totes les poblacions properes amb Festa Major important. És un ball relativament modern, de mitjans segle XIX, i que no té els trets ancestrals dels altres (Bastons, Pastorets...).
És, si més no, un ball vistós i alegre. Les balladores, seguint una determinada coreografia, fan repicar els seus panderos i evolucionen formant diverses figures, essent aquestes de set maneres distintes amb una música determinada cadascuna: "El Quadro", "Els Platerets", "La Serp", "La Travessa", "El Corrandillo", "La Creu" i "La Jota".
L’acompanyament musical és el d’un flabiol i tamborí acompanyats del sac de gemecs, alguna vegada el ball és acompanyat per un grup de grallers.
L’Agrupació de Balls Populars el va recobrar l’any 1984.

El Ball de Pastorets de Vilanova i la Geltrú

Situació dins les cercaviles:
Forma part del conjunt de balls blancs que surten a les cercaviles després de tots els elements de foc i els diferents entremesos populars. Actualment el podem trobar entre el Ball de Cercolets i el Ball de Panderos.

Vestuari:
Pantalons i camisa blancs, espardenyes amb betes blaves i vermelles, armilla blanca amb flors vermelles i blaves, camalls amb picarols als turmells, mocador al cap, sarró i carabassa.

Components i estructura:
L’estructura del ball parlat és de nou pastorets dels quals un n’és el Majoral i un altre el Rabada, aquest últim acostuma a ser el més petit de la colla. Ara bé, les estructures durant les cercaviles solen estar formades per 12 joves, però aquest nombre pot ser ampliable a 16 balladors.

Dades sobre el ball.
El Ball de Pastorets és un ball de significat agrícola, on es troben referències de la vida pastoril barrejades amb alguna endreça a la festa i fets de temps antics, al•lusions a la política i a costums del país. Els balladors, amb ordres del Majoral, piquen a terra amb els llargs bastons en un simbòlic intent de fertilitzar la terra. El ball actual consta de diverses parts, entre les quals destaca la de recitar versos relacionats amb l’ofici de pastor i/o amb el poble. Acostumen anar acompanyats d’una manxa borrega i tamborí, si bé per la dificultat de trobar aquest tipus de música, també acostumen a fer servir el flabiol acompanyat de tamborí juntament amb la manxa borrega.
A Vilanova, l’Agrupació de Balls Populars el va recobrar l’any 1980.

El Ball de Cercolets de Vilanova i la Geltrú

Situació dins les cercaviles:
Forma part del conjunt de balls blancs que surten a les cercaviles després de tots els elements de foc i els diferents entremesos populars.
Actualment és el primer a encapçalar aquest grup, el podem trobar ubicat immediatament darrera del Ball de Nans o Capgrossos.

Vestuari:
L’element clau és el cèrcol florit que duen les balladores. El vestuari consta de camisa i pantalons blancs, faixa, faldilleta tipus com la del ball de bastons, camalls, mocador a l’espatlla i espardenyes.

Components i estructura:
Aquest ball es compon per un Majoral, la més gran de la colla, vuit nenes de 7 a 14 anys, i un Angelet, un nen o nena més petit.

Dades sobre el ball.
El Ball de Cercolets de Vilanova va ser recuperat per l’Agrupació de Balls Populars de Vilanova, l’any 1982. La darrera vegada que en tenim notícies és de l’any 1934.
Aquest ball és de significat agrícola, un dels més antics del Penedès. Es té notícies de la seva existència al segle XVII.
Consta de diverses parts en les quals els balladors entrellacen els seus cèrcols de colors, seguint determinades coreografies. Hi destaca la part del recital de versos, al•legories a la població o a la festa religiosa que se celebra, i l’aixecament, per la colla, de l’Àngel.
La figura que té més acceptació, i ens pot donar el significat del ball, és l’anomenada “bota”, ja que recorda les festes vinícoles. Això té relació amb les nostres comarques.
La música d’aquest ball, igualment que el de Pastorets, es toca actualment amb flabiol i tamborí acompanyats d’una manxa borrega, si bé antigament s’havia tocat amb sac de gemecs i gralla.

El Ball de Nans o Capgrossos de Vilanova i la Geltrú

Situació dins les cercaviles:
Formen part dels entremesos populars de la ciutat, van situats immediatament darrera dels Gegants i davant del Ball de Cercolets.

Vestuari:
Els portadors van vestits amb roba especifica per a cada cap.

Components i estructura:
Són 18 nans que compten cadascun d’ells amb el vestuari propi dels personatges que representen, per exemple: "La Nena", "El Baturro", "La Gitana", "El Català", etc. Dirigits tots ells pels dos "Macers" o capitans que dirigeixen el ball.


Dades sobre el ball.
Els Nans son un element dels entremesos populars molt estès per tot Catalunya, el seu origen segons Joan Amades, tal com els coneixem avui es relativament recent, el podríem fixar a inicis de S.XIX. Però en els seus antecedents els Nans s'assimilen al conjunt d'entremesos que formava part de la processó de Corpus, amb un caràcter parateatral de simbologia religiosa. Van normalment lligats amb els gegants com a complement d'ells, tot i que en alguns llocs tenen una personalitat pròpia i constitueixen un grup independent. També en algunes poblacions es construeixen nans amb la fesomia de personatges populars. A Vilanova tenen una llarga tradició i eren presents en la Festa Major al llarg dels anys, però com la resta d'entremesos populars de la vila van desaparèixer en el transcurs de la guerra civil. Així quan el grup del "Foment Vilanoví" va recuperar els Gegants l’any 1948 i va efectuar una subscripció popular, va tenir tant bona resposta que acabà amb superàvit. Amb aquests diners sobrants fou possible la construcció dels nans actuals que s’estrenaren durant la Festa Major de 1949, el 5 d’agost. Uns quants d'aquests nans amb petites modificacions i arranjaments posteriors són els que surten actualment. En la seva reaparició, al no tenir coreografia adoptaren la del ball de nans d’Olot, però actualment des de 1981 en tenen una de pròpia amb música composta pel Miquel. També aquest any 1981, és confeccionaren alguns nans nous amb la imatge dels de 1949. Després s'han afegit dues parelles mes tornant així a tenir el conjunt complert.
Els seus portadors es van afegir com a colla a l’Agrupació de Balls Populars el 1987. Sempre van acompanyats per un grup de grallers i tabal.

Els gegants de Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú té tres parelles de gegants: els Gegants de la Ciutat (els més grans), els Gegants de la Geltrú i els Gegantons de Vilanova (els més petits). (Per problemes tècnics només he pogut pujar l'imatge dels Gegants de la Ciutat, properament pujaré els altres, gràcies).

Situació dins les cercaviles:
Formen part dels entremesos populars de la ciutat, van situats immediatament darrera de les Mulasses i davant del Ball de Nans.

Vestuari:
Els portadors van vestits amb pantalons blancs, camisa ratllada blanca i lila i faixa lila. El calçat típic eren les espardenyes, però a l’actualitat porten sabata còmoda per tal d’estabilitzar el pes.

Components i estructura:
Les tres parelles de Gegants són portats per la mateixa colla de geganters, la única de la ciutat. Són aproximadament .... persones. Els gegants són propietat de la ciutat.


Dades sobre el ball.
Els gegants de Vilanova apareixen per primer cop l’any 1709. Aquest gegants, el Gegant de la Porra i la seva Dama, pateixen transformacions i reformes, canvien de vestuari i d’aspecte, fins que l’any 1937, es fan malbé. La ciutat restà sense gegants fins l’any 1941, en què Salvador Juncosa donà a la ciutat una parella de gegants. El 5 d’agost de 1948 hi torna a haver dues parelles de gegants encarregades al taller Ingenio. Finalment, al 2005 es renova tot el vestuari. Els gegantons vesteixen una mena de casaca i pantalons. S’acosten més a la imatge de l’home real. Van ser fets al taller de F. Díaz, a Barcelona. Van estrenar-se el maig de 1771. Als seus inicis, l’Hereu i la Pubilla, representaven uns fadrins de casa adinerada; posteriorment van transformar-se en una parella de pagesos. L'any 1936, es perdien, i no tornaven a sortir al carrer fins l'any 1948, fets de nou per la Casa Ingenio de Barcelona. Els gegants de la Geltrú van sortir al carrer, per primer cop, al 23 de maig de 1940, cedits per geltrunenc Salvador Juncosa a la ciutat, que havia perdut els seus a l'inici de la Gerra Civil. Després de la recuperació dels antics gegants, el 1948 els gegants de Salvador Juncosa van ser cedits a la parròquia de la Geltrú, sortint al carrer, sols, per la Festa Major de la Geltrú (és per aquest fet que se'ls coneix com els gegants de la Geltrú). En la festa major de 1972 es presenten els nous gegants de la Geltrú, la Guisla i l'Ulderich, a partir d'unes mans centenàries d'uns vells gegants de carnaval de la societat la Cuina (1892).

Les Mulasses de Vilanova i la Geltrú

Situació dins les cercaviles:
Formen part dels entremesos populars de la ciutat, van situades immediatament darrera del Ball d’en Serrallonga i davant dels Gegants.

Vestuari:
Els portadors van vestits amb pantalons negres, camisa blanca i mocador al coll, abans amb armilla, i faixa i espardenyes negres.

Components i estructura:
Els portadors formen part de la mateixa colla de mulassers, però estan dividits en tres grups: els portadors de la Mulassa grossa, la Boja, són homes; la Mulassa mitjana, la Presumida, és portada per un grup de dones; i la Cabreta, la Mulassa més petita, per nens i nenes d’entre 7 i12 anys.


Dades sobre el ball.
La Mulassa és una figura festiva en forma de mula, més o menys grossa. La transporten, posant-se en el seu interior, dues persones que la fan ballar i deambular amunt i avall durant el seguici de les cercaviles i processons festives locals.
Els indicis de la nostra Mulassa es remunten a finals del S.XVI i principis del S.XVII. L'any 1629 "l'obra de l’església de Sant Antoni" va pagar per despeses de la Mulassa, 16 sous i a l'any 1658 comencen a constar pagaments als portadors de la Mulassa. Fins l'any 1779 la Mulassa era un animal ferotge i ofensiu, ja que anava a la processó espetegant i llançant foc per la boca, a partir d'aquesta data i com a conseqüència d'unes disposicions oficials dictades a Barcelona va deixar de llançar foc, passant a ser un animal pacífic.
Podem dir amb certa seguretat que l'indumentaria actual de la Mulassa parteix de l'any 1869 i que l'actual cap és una reproducció de la de 1902 i aquesta de l'anterior. L'agost de 1946 un grup de socis del "Fomento Villanovés" es proposen recuperar per la propera Festa Major el ball de Diables i la Mulassa, fita que varen aconseguir amb molt d'èxit i encert sobretot amb la Mulassa que al llarg de 50 anys ha anat sortint cada Festa Major. Posteriorment, el grup de mulassers és va integrar com a colla dins l'Agrupació de Balls Populars.

El Ball d’en Joan de Serrallonga de Vilanova i la Geltrú

Situació dins les cercaviles:
És considerat element de foc a les cercaviles i és per això que és l’últim d’aquest grup i dóna pas als entremesos populars sense foc tot començant per les Mulasses.

Vestuari:
El vestuari de Joan de Serrallonga és propi d’un cavaller del segle XVI: capa negra, barret amb plomall, sabates o botes amb sivella, etc. La Joana, vestit típic da catalana, el fill, vestit típic de català, i els bandoler, vestits típics de català, amb incorporació d’una manta a les espatlles. Tots van armats amb trabucs, menys la Joana i el fill, que van armats de pistoles de l’època.

Components i estructura:
Són tretze components, en Joan de Serrallonga, la seva esposa Joana, el seu fill i deu bandolers.

Dades sobre el ball.
Ball parlat que reprodueix part de la història i de les accions del cèlebre bandoler del XVII Joan Sala i Viladrau (a) Serrallonga, ajusticiat a Barcelona al 1633, i el sumari judicial del qual es conserva a la Biblioteca Museu Balaguer. Tant la imaginació popular com alguns escriptors romàntics, especialment Victor Balaguer, l’elevaren a la categoria de mite, potser el darrer mite-heroi català. Segurament per això va ser el ball parlat més estès arreu de Catalunya amb versions molts distants geogràficament, malgrat que el guió del ball es correspon escassament amb la història real del personatge.
El Ball es caracteritza per les salves o trabucades que etziben els balladors tant en els parlament com en les cercaviles. A Vilanova es documenten que es ballava a la primera meitat del segle XIX. Quan l’any 1858 el Teatre Principal en representaren la versió teatral escrita per Balaguer, la gent en protestava el final real, perquè no es corresponia a la representació coneguda del ball parlat que acaba bé.
L’Agrupació de Ball Populars el va recobrar l’any 1982. La darrera vegada que es va interpretar a Vilanova va ser l’any 1953. Cal fer notar que el vestuari i la manera d’escenificar-lo varia de l’actual. Sempre van acompanyats per un grup de grallers.

S'ha acabat el temps!

Finalment s'ha acabat el temps per a respondre l'enquesta, pròximament penjaré els resultats d'aquesta juntament amb els de les enquestes que m'han respost a mà.

Gràcies a tots per respondre-la!!!

La Carpa i el Porró

Situació dins les Cercaviles:
Actualment segueixen als dracs de la Geltrú en qualsevol Processó de Festa Major a Vilanova i la Geltrú.

Components i Estructura:
És un peix acompanyat del porró, estan fets de fibra de vidre i la Carpa fa 160cm d'alçada, 90cm d'amplada1 160cm d'allargada i pesa 72kg. En quant al color inicialment els dos eren d'un color rosat, però els van repintar d'un gris platejat, acutalment la Carpa és d'un color vermell acompanyat de taronja, i el porró verdós, s'assemblen molt més a una Carpa i un Porró reals.

En quant a la música, ballen les típiques cançons de Festa Major, i a part el músic , Blas Conscollar Santaliestra establert a Sant Pere de Ribes i d'origen aragonès va crear el 1995 una cobla per a ells dos.

I en quant als portadors es distribuïen en dos grups de tres, repartits entre la Carpa i el Porró. Cadascun realitzava una tasca rotativa; mentre l’un portava la bèstia, l’altre la guiava i el tercer s’encarregava del material pirotècnic.

Dades sobre la Carpa i el Porró:
Són considerats les besties del barri de mar i van ser presentat l'any 1985 per les festes de Sant Pere. Es van construir inspirats en la "Carpa Juanita" que és una Carpa que trobarem en el Museu de Curiostitats Marines Roig Toqués, en el que al entrar al recinte trobarem un estanc on viu aquesta carpa que té les característiques de menjar fideus amb cullera i beure vi d'un porró.

La idea de dur a terme aquest entremés surt de Joan Torelló, i el projecte és encarregat al artista vilanoví Joan Ill i a Albert Albà del taller "L'estaquirot" que porten endavant el disseny i la seva creació.

Els Dracs de la Geltrú

Situació dins les Cercaviles:
Actualment van darrere del Drac de Vilanova.

Components i estructura:
El tigre va ser construït per Abel i Salvador Masana i Enric Borràs. Van utilitzar cartró-pedra, fusta i ferro, i feia 150cm d’alçada, 80 cm d’amplada 300cm d’allargada i pesava 70kg. Mentre que el model de Drac nou va ser construït per Dolors Sans i pintat per Abel Masana i Saburit. Van utilitzar fibra de vidre, i feia 180cm d’alçada, 120cm d’amplada, 350cm d’allargada i també pesava 70 kg.

Els dracs de la Geltrú sempre van acompanyats d’una colla de tabalers que podríem dir que son la diferència més gran respecte els altres elements del bestiari, ja que és una colla molt més gran que les que acompanyen a qualsevol altre membre del cercavila de Vilanova.
Fan servir carretilles amb tro, sortidors francesos que allarguen més les guspires abans del tro, cosa que permet una major durada del foc. En quant a les solemnitats, es fan servir bengales.

En quant als colors del drac, són el vermell, el verd, el blau i el negre amb pinzellades de groc-roure. Els vestits dels components del grup de Drac conjunten a la perfecció.

Dades sobre els Dracs:
Cal parlar de dracs en plural degut a que n'hi ha dos, el gros l'anomenem "Tigre" i va ser estrenat el 15 d'agost de 1978 en la Festa Major de la Geltrú, mentre que el petit, que és conegut per "Barrina", degut a la forma de les seves banyes que son recargolades, es va estrenar el 18 de juliol de 1981.

Aquesta idea de crear un Drac propi per la Geltrú va rondar el cap d'una família d'artistes geltrunencs als voltants de 1977.
Una família repleta d’artistes amants de les tradicions populars i per conseqüent amants del món del bestiari.

El disseny del Drac es deu a l’il•lustre pintor Salvador Masana i Mercadé, el qual va participar en la seva construcció juntament amb els seus fills Salvador i Abel Masana i Saburit, reconeguts artistes geltrunencs. També hi va prendre part l’Enric Borràs en aquest primer projecte. Era l’onze de setembre de 1977 quan es va iniciar i de seguida es van adonar que el projecte podia esdevenir una important feta.

El finançament va anar a càrrec dels propis constructors. El mestre artesà Amadeu Ferran va ser l’encarregat de fer els aparells de ferro. La part de fusteria va recaure a en Xavier Masana i Caelles.

El drac va ser presentat el juliol de 1978 a la Pic Galeria de la nostra ciutat, en un moment clau per a la història de les tradicions populars, ja que desprès de tant de temps sota una dictadura política es comença a reivindicar la Festa tradicional com a Festa popular formant part de la nostra cultura tradicional.

Va prendre part de les festes de la Mercè en la que es van formar el primer correfoc.

L’any 1981 va aparèixer el Drac “Barrina” el qual va sortir de dins d’un ou de tres metres tot acompanyat d’una colla de diables petits a la plaça de les Cols.

L’any 2003 en el marc del 25è aniversari del Drac de la Geltrú la colla va creure necessari construir una nova bèstia per a substituir la peça original i així conservar-la en bon estat. Es va encarregar a l’artista vilafranquina Dolors Sans la qual va fer diversos projectes seguint les indicacions que els membres de la colla li donaven i per tant manté la figura que la peça original, mentre que la pintura va anar a càrrec d’Abel Masana i Saburit.

El nou drac representa a l’entitat en totes les sortides menys en les tres festivitats típiques de la Geltrú, en les que encara és el drac antic qui surt.