Les Mulasses de Vilanova i la Geltrú

Situació dins les cercaviles:
Formen part dels entremesos populars de la ciutat, van situades immediatament darrera del Ball d’en Serrallonga i davant dels Gegants.

Vestuari:
Els portadors van vestits amb pantalons negres, camisa blanca i mocador al coll, abans amb armilla, i faixa i espardenyes negres.

Components i estructura:
Els portadors formen part de la mateixa colla de mulassers, però estan dividits en tres grups: els portadors de la Mulassa grossa, la Boja, són homes; la Mulassa mitjana, la Presumida, és portada per un grup de dones; i la Cabreta, la Mulassa més petita, per nens i nenes d’entre 7 i12 anys.


Dades sobre el ball.
La Mulassa és una figura festiva en forma de mula, més o menys grossa. La transporten, posant-se en el seu interior, dues persones que la fan ballar i deambular amunt i avall durant el seguici de les cercaviles i processons festives locals.
Els indicis de la nostra Mulassa es remunten a finals del S.XVI i principis del S.XVII. L'any 1629 "l'obra de l’església de Sant Antoni" va pagar per despeses de la Mulassa, 16 sous i a l'any 1658 comencen a constar pagaments als portadors de la Mulassa. Fins l'any 1779 la Mulassa era un animal ferotge i ofensiu, ja que anava a la processó espetegant i llançant foc per la boca, a partir d'aquesta data i com a conseqüència d'unes disposicions oficials dictades a Barcelona va deixar de llançar foc, passant a ser un animal pacífic.
Podem dir amb certa seguretat que l'indumentaria actual de la Mulassa parteix de l'any 1869 i que l'actual cap és una reproducció de la de 1902 i aquesta de l'anterior. L'agost de 1946 un grup de socis del "Fomento Villanovés" es proposen recuperar per la propera Festa Major el ball de Diables i la Mulassa, fita que varen aconseguir amb molt d'èxit i encert sobretot amb la Mulassa que al llarg de 50 anys ha anat sortint cada Festa Major. Posteriorment, el grup de mulassers és va integrar com a colla dins l'Agrupació de Balls Populars.